La meva estada de pràctiques a Freixenet.


Per diplomar-me en viticultura i enologia, calia fer una estada de pràctiques d'un mes a una bodega. En aquella època era molt jove, 20 anys, encara no sabia que volia, vaja si que ho sabia, guanyar-me la vida i tenir feina. 

Tots els meus companys d'estudis confiaven a fer pràctiques al grup Codorniu, doncs el sr.  Castro (directo tècnic de Codorniu) era el nostre professor. Ells van llogar un pis a Sant Sadurní i van anar a fer pràctiques a les caves, directament al laboratori. Els van tractar molt bé, bon sou eren considerats un treballador més.

Jo vaig apostar per Freixenet, (no se si per les bombolles o per l'esportiu en forma d'ampolla, però sempre li he tingut simpatia a la marca), vaig pensar que tots els alumnes a Codorniu era massa i no hi hauria feina per a tots.


Allà la situació va ser diferent que amb els meus companys; el primer dia em van fer esperar 7 hores abans de dignar-se a venir a rebrem per donar-me feina, ja vàrem començar amb mal peu, a Freixenet anaven a fer pràctiques els nois de l'escola de FP, i em vaig adaptar al seu programa, si es pot dir que n'hi hagués cap, feina sense qualificació, ni cap mesura de seguretat (tot i els riscos evidents de la feina) i evidentment sense cap sou, vaig estar 1 mes netejant dipòsits i carregant sacs. Vaig poder estar un temps al laboratori amb el sr. Buján, aquí si que vaig fer feina de tècnic, llàstima que se m'acabés el temps de pràctiques, havia de tornar a classe, i com que no em pagaven res (això em fotia bastant), no em va semblar bé allargar en excés l'estada allà. Em vaig quedar amb el neguit de conèixer l'organització financera i comercial (que era el que realment m'interessava i al que m'he dedicat). Tota una experiència, encara guardo la camisa de treball amb el nom de la casa.

En acabar vaig endur-me una bona lliçó d'organització empresarial (desorganització) des de la visió de l'últim treballador, si hagués fet les pràctiques ara, no hagués aguantat ni 2 dies abans de posar les coses a lloc, però no hagués vist tot el que vaig veure. Una lliçó clara del que no ha de ser un professor tutor de pràctiques, en cap moment va voler ajudar-me ni fer cap mena de seguiment.


L'estada de pràctiques em va fer més humil i prudent. I em va confirmar que les relacions humanes són molt més importants que els coneixements tècnics per sobreviure a la selva de l'empresa. 


Ja ho dieun que aprenem a caminar caient, doncs jo en aquest dos mesos vaig caure molt.

Ara tinc més experiència, i me n'adono que encara tinc molt a aprendre. 

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

123Vins Design by Insight © 2009