Història agrària dels Països Catalans

Obra pionera per la síntesi que ofereix de la història agrària dels Països Catalans. De consulta obligada per a qui treballi sobre la nostra història en general i la història agrària en particular, és a l’hora obra de divulgació destinada per igual a l’investigador com al lector en general, interessats pel passat rural perdut sense remei i sovint idealitzat.

Història agrària dels Països Catalans. Antiguitat. Vol. 1

Autor: Guitart i Duran, Josep (Coordinador) / Salrach, Josep M. (Coordinador) / Giralt Raventós, Emili (Direcció)
Editor: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Univ. de Barcelona, Univ. Autònoma de Barcelona, Univ. de Girona, Univ.de les Illes Balears, Univ. Jaume I, Univ. de Lleida, Univ. Pompeu Fabra, Univ. Rovira i Virgili i Univ. de València
Coeditor/s:
Pàgines: 586
Format: 21 x 29,7 cm
Enquadernació: En tapa dura
Idioma: Català
Matèria: 9. Geografia. Biografia. Història
ISBN: 84-475-2895-2
Distribució: Edicions Universitat de Barcelona
Col·lecció i núm: Història agrària del Països Catalans 1
Primera edició: 2005
Inclusions:
PVP: 59 €
Codi d'article: HAG0001

Ressenya: La història agrària dels Països Catalans comença amb l’inici de l’agricultura i la ramaderia que aquí es va produir en el setè mil·lenni aC. Aquest primer volum dedica la primera part, subdividida en dos capítols, al marc geogràfic sobre el qual s’ha desenvolupat la vida agrària al llarg de la història, i s’endinsa després en els temps prehistòrics i antics, que s’estructuren en quatre grans parts, al seu torn també subdividides en capítols. Una característica comuna, que de fet relliga conceptualment aquestes quatre parts del volum, és el pes considerable que hi té l’arqueologia com a font històrica per aproximar-nos al coneixement del passat més antic. Això, que és obvi per als temps prehistòrics, resulta també aquí imprescindible per a la protohistòria i també per a l’època romana. D’aquest darrer període, sens dubte crucial en la conformació del nostre paisatge agrari, ens ha arribat documentació escrita relativament abundant d’autors grecs i llatins, fins i tot veritables tractats d’agricultura. Però en aquesta valuosa informació escrita, bastant exacta i detallada per a la península itàlica, hi ha molt poques referències als Països Catalans, i per tant, per fer-ne la història agrària sense quedar-nos en una generalització imprecisa, l’arqueologia ha estat una eina no solament necessària sinó imprescindible. També hi han jugat un paper important les aportacions fetes als darrers decennis des de tot un conjunt d’aplicacions de les ciències experimentals que en íntima col·laboració amb l’arqueologia estan contribuint de manera important a la reconstrucció del passat.

Història agrària dels Països Catalans. Edat Mitjana. Vol. 2

Autor: Giralt Raventós, Emili (Direcció) / Salrach, Josep M. (Coordinador)
Editor: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Univ. de Barcelona, Univ. Autònoma de Barcelona, Univ. de Girona, Univ.de les Illes Balears, Univ. Jaume I, Univ. de Lleida, Univ. Pompeu Fabra, Univ. Rovira i Virgili i Univ. de València
Coeditor/s:
Pàgines: 602
Format: 21 x 29,7 cm
Enquadernació: En tapa dura
Idioma: Català
Matèria: 9. Geografia. Biografia. Història
ISBN: 84-475-2786-7
Distribució: Edicions Universitat de Barcelona
Col·lecció i núm: Història agrària del Països Catalans 2
Primera edició: 2004
Inclusions:
PVP: 59 €
Codi d'article: HAG0002

Ressenya: Obra pionera per la síntesi que ofereix de la història agrària dels Països Catalans. Aquest sentit globalitzador en l’espai i en el temps confereix a l’obra un caràcter singular i exemplar. De consulta obligada per a qui treballi sobre la nostra història en general i la història agrària en particular, és a l’hora obra de divulgació destinada per igual a l’investigador com al lector en general, interessats pel passat rural perdut sense remei i sovint idealitzat. Aquest II volum consta de tres parts: la primera dedicada a l’estudi de la dinàmica de l’Edat Mitjana, la tensió entre els elements continuïstes i els factors de canvi. La segona analitza les estructures materials: terra, utillatges, tècniques agropecuàries i funció del mercat. La tercera examina la societat rural, les causes i conseqüències de la diversificació social entre la pagesia. En son autors: Mercè Aventín Puig, Josep FernándezTrabal, Antoni Furió, Ferran Garcia-Oliver, Thomas F. Glick, Antoni Riera Melis. Josep M. Salrach. Hi trobem: Època prefeudal i procés de feudalització. Sistemes agrícoles de Xarq al-Andalus. L’expansió. La crisi econòmica i social al camp. La represa. L’organització del territori: l’espai i el poblament. Els cultius. L’utillatge i les tècniques. La ramaderia. Les indústries rurals. Mercat i mercats. Mercat de la vila, mercat de productes. Família i unitat d’explotació. La comunitat pagesa. La senyoria. La cultura pagesa.



Història agrària dels Països Catalans. Edat Moderna. Vol. 3

Autor: Giralt Raventós, Emili (Direcció) / Salrach, Josep M. (Coordinador) / Serra Puig, Eva (Coordinador)
Editor: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Univ. de Barcelona, Univ. Autònoma de Barcelona, Univ. de Girona, Univ.de les Illes Balears, Univ. Jaume I, Univ. de Lleida, Univ. Pompeu Fabra, Univ. Rovira i Virgili i Univ. de València
Coeditor/s:
Pàgines: 630
Format: 19,5 x 28 cm
Enquadernació:
Idioma: Català
Matèria: 9. Geografia. Biografia. Història
ISBN: 978-84-475-3284-1
Distribució: Edicions Universitat de Barcelona
Col·lecció i núm: Història agrària del Països Catalans 3
Primera edició: 2008
Inclusions:
PVP: 59 €
Codi d'article: HAG0003


Ressenya: Els capítols d’aquest volum de la Història Agrària dels Països Catalans dels segles moderns se centren tant en l’observació de les continuïtats com en la identificació dels canvis. S’hi examinen les conjuntures seculars, les transformacions dels conreus i de les tècniques (amb atenció especial a la vinya i el vi) i les estructures socials. Els autors distingeixen tres conjuntures en el transcurs dels segles XVI al XVIII. A finals del XV i inicis del XVI s’identifica un moviment expansiu en termes demogràfics i productius que es prolonga fins al final de la dècada del 1580. Els guanys vegetatius de la població, encavalcats amb l’ajut decisiu de la immigració, col·laboren en la reconstrucció de es bases agràries d’una producció en què la rotació biennal i els cereals són arreu encara hegemònics i les novetats socials i productives escasses. El període 1580-1680 és reconegut com una fase històrica ambivalent en què la crisi es combina amb les transformacions. Els canvis en les estructures socials precediren les novetats agràries i les diferències entre els territoris catalans rauen en bona part en el distint paper que la noblesa o els sectors urbans tenen en les relacions socials agràries, en les quals la pagesia tendeix a erosionar la renda feudal. Arreu, però, l’endeutament per raons privades o fiscals engendra diferenciació social. El segle XVIII es veu com el segle de l’expansió i la formació del mercat, però també com la culminació i final d’un model de creixement. A Catalunya permeté la formació de xarxes protoindustrials i al País Valencià la formació d’una agricultura intensiva totalment comercialitzada.



Història agrària dels Països Catalans. Segles XIX-XX. Vol. 4

Autor: Giralt Raventós, Emili (Direcció) / Salrach, Josep M. (Coordinador) / Garrabou, Ramon (Coordinador)
Editor: Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació, Univ. de Barcelona, Univ. Autònoma de Barcelona, Univ. de Girona, Univ.de les Illes Balears, Univ. Jaume I, Univ. de Lleida, Univ. Pompeu Fabra, Univ. Rovira i Virgili i Univ. de València
Coeditor/s:
Pàgines: 664
Format: 19,5 x 28 cm
Enquadernació:
Idioma: Català
Matèria: 9. Geografia. Biografia. Història
ISBN: 84-475-3077-9
Distribució: Edicions Universitat de Barcelona
Col·lecció i núm: Història agrària del Països Catalans 4
Primera edició: 2006
Inclusions:
PVP: 59 €
Codi d'article: HAG0004

Ressenya: Aquest volum examina la "via particular" d’implantació de l’agricultura capitalista als Països Catalans, des de la revolució liberal fins a l’inici del segle XXI, amb les conseqüències de la integració de l’Estat espanyol a la Unió Europea. El volum comença amb una presentació dels grans temes del període. En capítols successius són analitzats els aspectes principals que caracteritzen aquest procés i se’n discuteixen les interpretacions tradicionals, sovint resultat d’una visió idealitzada i anacrònica del capitalisme agrari, les quals han tendit a destacar el parcial, lent i moderat desenvolupament agrari. En el primer capítol s’hi examina el canvi institucional, des de la crisi de l’Antic Règim i la reforma agrària liberal fins a les polítiques agràries i el sistema d’herència, que conjuntament van ser crucials en l’arrelament del capitalisme agrari. El segon capítol tracta dels canvis en la base productiva, a partir de l’evolució demogràfica, els canvis en els sistemes productius i les innovacions tècniques. El capítol tercer analitza el procés creixent de mercantilització que es produí durant el període i el següent se centra en l’anàlisi de l’estructura de la propietat, formes de tinença de la terra i la transició alimentària, que han configurat el desenvolupament capitalista contemporani. El capítol cinquè versa sobre conflictivitat i associacionisme, des de les guerres carlines fins a la Guerra Civil. El sisè i últim capítol cobreix l’etapa que va des de l’autarquisme postbèl·lic dels anys quaranta fins a finals del segle XX, la qual va significar un espectacular creixement de la producció, juntament amb la fi del món pagès.