he trobat la noticia a 16punt30.ad
Andorra i el vi són dos conceptes que no semblen lligar gaire. Però això pot canviar, i molt, en molt poc temps. Només cal veure l’extraordinària iniciativa del penedesenc Ferran Gironès, enòleg pioner en la introducció (o reintroducció) de la vinya al Principat. Juntament amb el seu soci Eudald Massana i la família Visa Tor de Sant Julià de Lòria, van plantar els primers ceps el 2004, i des de fa dues collites elaboren un vi que anomenen Cim del Cel.
Andorra és terra de vins?
Tot i que antigament la vinya arrelava al Principat, no podem afirmar que Andorra és, o ha estat, terra de vins. Les condicions climàtiques i, probablement, les varietats utilitzades no eren les idònies per aconseguir veremes prou madures tots els anys. Els coneixements tècnics en l’elaboració i la conservació del vi a l’època feien molt difícil que aquells vins sortissin de l’àmbit local o familiar. El comerç amb l’exterior, entre altres coses, va posar fi al vi fet a Andorra. Ara volem fer història, sabem que és una tasca complicada, però esperem que d’aquí uns anys es parli dels vins d’aquestes terres i siguin reconeguts per la seva qualitat i personalitat.
Vosaltres sou els primers en plantar vinyes a Andorra en molts anys….
De fet sí, tot i que a Casa Beal ja fa uns anys varen plantar uns ceps de diferents varietats per observar i qualificar els seus fruits. Alguns d’aquests ceps encara es conserven i han donat raïms enguany. A finals de juny del 2004 replantem nous ceps empeltats en aquesta finca, dins el projecte per la recuperació de la vinya d’alta muntanya, i dos anys més tard elaborem el primer vi d’Andorra del segle XXI.
De quina varietat és?
Inicialment hem plantat ceps empeltats de la varietat Gewürztraminer, que és una varietat molt cultivada a l’Alsàcia, Alemanya i Àustria. Dóna produccions baixes, uns gotims petits, no massa compactes, els grans són de pell gruixuda d’un color rosat molt característic.
Com va sortir la idea de plantar vinyes a Andorra?
L’any 2002 vaig visitar el petit Museu de la Vinya i el Vi d’alta muntanya a Pont de Bar, a l’Alt Urgell, i “la vinya més alta d’Europa” segons un rètol a peu de vinya a Santa Leocadia, a la Cerdanya francesa. Per a mi va ser tot un descobriment i vaig començar a cercar bibliografia sobre la història de la viticultura dels Pirineus. Vaig comprovar com diversos historiadors parlaven de l’existència de vinya en aquestes condicions límit, en zones de muntanya on el cultiu havia desaparegut per diversos motius al llarg del temps. Des d’aquell moment vaig fer un esborrany on definia com recuperar el cultiu de la vinya i del vi fet a muntanya, quines varietats serien les més idònies, quin marc de plantació era necessari, quin tipus de poda, en definitiva quin tipus de vi es produiria. Però havia de trobar un lloc de muntanya d’altura suficient, amb el terreny ben orientat, accessible i mecanitzable i això, després d’uns anys de recerca pel Pirineu, ho vaig trobar a Andorra, al conèixer la família Visa Tor a Nagol. L’empenta d’aquesta família, arriscant temps i diners, i la valuosa col·laboració professional de n’Eudald Massana, amic i experimentat vitivinicultor en el cultiu ecològic del Penedès, va ser decisiva perquè aquell primer esborrany es convertís en un projecte real per l’elaboració de vi de qualitat en terres andorranes.
Com influeixen les condicions climàtiques en l’elaboració d’aquest vi de muntanya?
Els terrenys en altura, a més de 1000 metres sobre el nivell del mar, tenen fortes oscil·lacions de temperatures diürnes i nocturnes i una escassa humitat ambiental durant tot el procés de maduració, cosa que ens permet concentrar i conservar el potencial aromàtic del raïm i aconseguir un equilibri entre els sucres i l’acidesa del most que, fermentat a molt baixa temperatura, dóna com a resultat el vi de qualitat que esperàvem. Potser millor del que esperàvem… Perquè, realment, hem aconseguit madurar bé els raïms.
Hi ha vinyes més amunt que les vostres?
Sí que n’hi ha. Les podem trobar a la vall italiana d’Aosta, a les Illes Canàries o a la serralada de Granada. Al continent americà són força coneguts els vins de Mendoza a l’Argentina, on destaquen les noves vinyes de la Vall d’Uco. Als Estats Units també trobem finques vitivinícoles importants. I el Nepal i Bhutan són llocs més curiosos on també hi ha vinya d’altura. Però, al cap i la fi, no es tracta de ser la més alta, sinó de tenir uns condicionants climàtics que ens permetin fer vins amb personalitat que esdevinguin genuïns i que sorprenguin per la seva qualitat al seu consumidor.
Què són els vins de gel?
Són vins que s’elaboren a zones molt concretes, com és el Canadà, Alemanya o Àustria. S’obtenen a partir de raïms que s’han congelat a la vinya, amb temperatures que com a mínim arriben als –8ºC però preferiblement als –12ºC. Es fa la verema a la nit, es premsen el raïms congelats, i així, part de l’aigua que aquests contenen queda dins la premsa, i s’obtenen mostos molt concentrats. Després fermentaran lentament fins que resten en el vi entre 180 i 250 grams de sucre per litre. Per tant estem parlant de vins dolços però amb una concentració de components aromàtics i gustatius que els fan únics. Les varietats més utilitzades són la gewürztraminer, el riesling i el hölder (creuament de riesling i pinot gris).
Fins ara heu fet dues collites, com ha anat?
La vinya ens dóna la seva primera collita el vuit de setembre del 2006, amb uns raïms molt sans i amb un índex de maduració de molta qualitat. Obtenim un vi amb un potencial aromàtic delicat i impressionant, i un equilibri gustatiu destacat. La segona collita es retarda vint-i-un dies respecte la primera. L’estiu no ha estat tan calorós i la planta ha madurat el raïm més lentament. Aconseguim una collita també molt sana, equilibrada, amb una molt bona concentració aromàtica i gustativa. El vi del 2007 és fresc i aromàtic, amb més de 13º en potència d’alcohol, i amb complexitat i llarga persistència aromàtica.
Tu que ets enòleg, ens podries fer una nota de cata del Cim de Cel?
Doncs ens trobem davant d’un vi blanc de color groc palla, brillant i glicèric. Presenta un potencial aromàtic molt intens de caràcter floral, que ens recorda a pètals de rosa amb un suau toc de fruita exòtica. En boca és d’entrada agradable, voluminós i càlid, denota maduresa on destaca el retorn i la llarga persistència dels aromes florals i afruitats. És un vi ideal per gaudir-ne en una tertúlia d’amics a mitja tarda.
On podem trobar els vostres vins?
Com que la producció inicial ha estat petita, es comercialitzen directament des del celler de Nagol.
I quin és el proper repte que es planteja en Ferran Gironès?
He de seguir elaborant, junt amb l´Eudald Massana, nous vins de qualitat a Andorra. Espero que, algun dia, quan la quantitat de verema i la climatologia ho permeti, fer un bon vi de gel andorrà. De fet, en el darrer any hem plantat més ceps a la finca de la Moxella. Alhora, la propietat de Casa Sabaté ens ha fet confiança, i hem plantat, també, una part de la finca i s'ha creat un camp experimental amb diferents varietats. Tot plegat començarà a donar els seus primers fruits la tardor del 2009. Penso que el repte és fer que la viticultura arreli al país i el coneixament del vi d'Andorra sigui un fet en els propers anys.
EL projecte fet realitat: Casa Beal
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada