Aquells aparells per a extreure els taps de les ampolles són els anomenats llevataps. La seva procedència és confusa, encara que sembla que procedeix del Regne Unit, on un document de principis de segle XVII escrit per Carles I d'Anglaterra, fa referència a aquest enginy.
Però la primera patent data del segle XVIII, concretament de 1793 per Samuel Henshall. No va ser fins al segle XIX, quan començà a estendre's l'ús del llevataps a la majoria dels països. A França, per exemple, al 1828 es va patentar una espècie d'aixeta buida-ampolles que permetia obrir les begudes gasoses, un instrument equiparable al llevataps. Molts professionals opinen que el llevataps ideal no existeix. però n'hi ha alguns realment bons, actualment podem afirmar que un dels millor és el de cremallera, el seu dispositiu clàssic ha pogut sobreviure moltes èpoques. Els diferents tipus de llevataps més normals són: detirabuixó (requereix molt esforç dels músculs del braç i de l'espatlla; de cambrer (és el més clàssic i té una punta descapsuladora que serveix de palanca quan es posa a la vora del coll de l'ampolla); d'ales (és un dels millors, però el seu manieg és difícil, és ideal per destapar ampolles antigues o amb taps sensibles); de rosca i contrarosca (té un mecanisme de contrarosca o doble acció).
font: la palanca
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada