Història de la Casa del Cordón

Dins del Nucli Medieval de la Ciudad de Vitoria-Gasteiz, en un dels seus antics carrers gremials més populars, la Ganiveteria, s'alça al número 24 la Casa del Cordón, propietat de la Caixa d'Estalvis de Vitòria i Àlaba, i el nom prové del cordó franciscà que orla un dels seus grans arcs ogivals.

Atenent als elements formals que encara es conserven de la construcció originària - la façana de la planta baixa i la sala voltada de l'interior -, sabem que la data d'edificació d'aquest notabilíssim exemple de l'arquitectura civil gòtica passa durant el regnat dels Reis Catòlics, una data molt propera al emblemàtic any de 1492.

Aquest monument històric-artístic, curiosa combinació de casa senyorial i comercial, constitueix un viu testimoni i un fidel reflex de la Vitòria de finals del segle XV. Vitoria-Gasteiz és llavors una ciutat de tot just mil cases, uns cinc mil habitants, orientada cap a l'activitat del comerç, com a conseqüència de la seva situació estratègica i de pas entre l'interior de Castilla i els ports cantàbrics. Aquest és un període d'auge econòmic, social i urbà. Ja havien acabat les lluites bàndols, s'havia assentat un mercat local amb caràcter permanent i la ciutat gaudia cada vegada de majors privilegis reals.

La planta baixa de la Casa del Cordón s'articula al voltant de dos grans arcs ogivals que van ser, en època, les portes-aparadors d'aquest edifici destinat a transaccions comercials. Els elements decoratius de la façana revelen la devoció religiosa del seu primitiu constructor, el comerciant Juan Sánchez de Bilbao, i més en concret per l'orde franciscà. Són motius franciscans l'esmentat cordó que ornamentals l'arc principal de la façana i dos medallons llaurats en pedra: un d'ells fa referència a la imposició dels estigmes al Sant d'Assís i l'altre representa un sol radiant, amb l'anagrama de Jesús al centre, el JHS, motiu molt divulgat pel franciscà San Bernardino de Sena en el segle XV. Una altra mostra de religiositat és la inscripció mariana, en caràcters gòtics, del porticó o de la porta petita situada entre els dos arcs. Adornen també la façana un escut dels Reis Catòlics i la marca de comerç dels propietaris de l'habitatge. Les dues portes laterals són molt posteriors.

L'interior de la Casa del Cordón ha sofert múltiples transformacions amb els segles. De la construcció original només es conserva, a l'altura del primer pis, una magnífica sala voltada de finals del XV. Aquesta sala gòtica, de planta quadrada, està coberta per una espectacular volta estrellada de tercelets, amb la complementària policromada i decorada. Ofereixen també rica policromia les claus de la volta, així com les nervadures. A la clau central està llaurat l'escut dels Reis Catòlics, amb àgil Tenant i orla de magranes, mentre que les vuit claus menors representen el jou i les fletxes dels monarques hispànics, una al.lusió a l'ofici mercantil dels amos de la casa, amb la figura d'un company, una altra repeteix la mateixa marca comercial de la façana i les quatre restants es refereixen a animals més o menys fantàstics: una àguila, un drac alat, una aixeta i un unicorn. Els nervis de la volta descansen sobre quatre mènsules zoomòrfiques, trobant completament restaurada la de l'angle sud-est.

A la Casa del Cordón es van allotjar rellevants personalitats de la història d'Espanya del moment: els Reis Catòlics, Felip I el Bell, probablement també l'emperador Carles I i el Cardenal Adrià d'Utrecht, sorprenent-a aquest últim a Vitòria la seva designació com a papa Roma i de la Cristiandat.

Amb motiu de la restauració de la Casa del Cordón per la Caixa d'Estalvis el 1962 es descobreix en el seu interior una torre de finals del segle XIII o de principis del XIV que havia quedat oculta fins aleshores pels successius revestiments de l'edifici.