Antoni Falgueres Pujol

PREMIS TÀSTUM 2010
"Sempre hem posat a primera línia els vins, licors i brandis catalans, i sobretot ara que tenen molta qualitat"


Antoni Falgueras i Pujol és la quarta generació al capdavant del Celler de Gelida. Font: GenCat.
29/10/2010 AlimenCat/GenCat El jurat del Tàstum 2010 va atorgar el Premi Vinya i Vi de Distribució i Comercialització al Celler de Gelida, per promoure una gran diversitat de vins i caves catalans. Per adaptar-se a les noves exigències del mercat, fa més de vint anys que el seu gerent, Antoni Falgueras, va transformar una tradicional bodega de barri en una botiga especialitzada, va crear una empresa distribuïdora i una altra d'importació de vins. Una de les seves màximes ha estat sempre la qualitat i conèixer qui és l'elaborador per fer-se una idea de la qualitat i la garantia del vi. En aquesta entrevista ens explica breument la història del negoci familiar i, com a bon amfitrió, ens explica què ens podem trobar en creuar les portes del seu establiment.


Aquest és un negoci familiar. Quantes generacions hi han treballat?

Des de l’any 1895, la meva família es dedica a vendre vins al mateix lloc: al Celler de Gelida. Al meu besavi li deien el Ton “Toro”, portava un carro de torn i suposo que també aprofitava per portar verdures de Gelida fins aquí, al carrer Vallespir, on les venia. Es va passar la vida venent vins, olis i sabons, com feien abans tots els cellers. Més endavant, el meu avi va treballar en un forn i al costat continuava el negoci; desprès, els meus pares es van posar al capdavant. Jo sóc la quarta generació. Fins i tot, puc dir que he nascut a la botiga! Finalment, està la cinquena generació, que està molt ben preparada. El meu fill Ferran porta temes de distribució i es passa tot el dia amb l’ordinador i Internet, enviant correus electrònics als clients sobre les promocions que fem, les degustacions que organitzem, etc. La Meritxell porta els temes de comunicació i de divulgació de la cultura del vi, fa cursos i escriu a diaris com La Vanguardia o participa a programes com “En clau de vi”. També té altres projectes relacionats amb la comunicació i el món del vi.

Com ha anat evolucionant el negoci durant aquest anys?

Abans, tots els vins es venien a doll i els licors a l’engròs. Ara, tot es ven embotellat. Tenim un gran assortit de vins que abans no existien. Fins i tot, venem packs o envasos de cinc litres, que tenen molt bona conservació i no necessiten conservants.

Això sí, nosaltres com gaudim és oferint vins d’aquí, com els vins d’Alella fets amb pansa blanca, vins i moscats del Penedès, xarel·los amb fusta, garnatxes de la Terra Alta, malvasia de Sitges, vins de la zona del Montsant…


Actualment, entre el que emmagatzemem al celler de la botiga i al celler soterrat, podem dir que tenim 100 anyades de vins d’aquí Catalunya. Alguns són vins en els quals ningú creia al principi, com els primers Jean Leon, les primeres anyades de l’Scala Dei o ampolles de vi fetes per l’Antoni Mascaró a Vilafranca.


Els productes catalans han estat una part important de la filosofia del negoci?

Sempre hem posat a primera línia els vins, licors i brandis catalans, i sobretot ara que tenen molta qualitat. Actualment, entre el que emmagatzemem al celler de la botiga i al celler soterrat, podem dir que tenim 100 anyades de vins d’aquí Catalunya. Alguns són vins en els quals ningú creia al principi, com els primers Jean Leon, les primeres anyades de l’Scala Dei (de l'any 74, si no recordo malament) o ampolles de vi fetes per l’Antoni Mascaró a Vilafranca.

De tota manera, crec que els darrers anys s’ha fet molt bona feina, i s’ha conscienciat molt al públic. Penso que hi ha persones que s’han convertit en excel·lents ambaixadors dels productes catalans i que, si han de fer un regal, escolleixen un vi català perquè si el porten fora sempre queden bé i perquè el seu nivell i qualitat són molt alts. Però, d'altra banda, crec que encara queda molta feina per a conscienciar realment la gent que el vi és un producte molt noble i dóna molta feina al camp.

Triar ha de ser molt complicat, però podria destacar alguns vins del celler?

Potser els que són més desconeguts: tenim força varietat, són molt bons i estan molt bé de preu. Per exemple, entre els vins amorosos treballem alguns amb molta personalitat, com la Malvasia de Sitges que es fa per benefici de l’Hospital Sant Joan Baptista i que Slow Food a posat al llistat de productes inclosos a L’Arca de Noe. També crec que hi ha pocs establiments que puguin oferir ratafies de Girona, com la Russet d’Olot o la Bosch de Sant Quirze de Besora, les Flors del Remei i l’Anís Taronja de Caldes, el Licor Taronja de Vilafranca, el Licor de Camamilla de Lleida… Tenim un patrimoni de licors molt bons, molt digestius, però que no es troben amb facilitat.

També tenim altres curiositats com ampolles de soleres i pajarilles del segle XIX, vi pontifici perquè érem proveïdors de Joan XXIII, vins rancis de la zona de Tarragona o del Priorat, garnatxes de l’Empordà, vins tradicionals de Tarragona, el Lacryma Christi de Monserrat…

Com heu rebut el Premi Tàstum 2010?

Aquest premi és una gran alegria i satisfacció però penso que hi ha moltes persones, altres col·legues, que estan fent una feina semblant i que també se’l mereixen. Tots tenim una filosofia semblant: "benvingut sigui tot el que ve de fora però primer el que és nostre", com deia Salvador Escamilla. Considero que aquesta ha estat la nostra funció dins l’àmbit dels cellers. Si ara ens donen aquest premi, doncs moltes gràcies... També penso que és un premi per a tot l’equip del celler. Som una empresa totalment familiar, no volem créixer més, volem fer el que ens agrada i coses en les que nosaltres creiem.