Josep M. Albet i Noya

Pioners, Albet i Noya from Vintaix BCN on Vimeo.

Arran de la lectura de la contra de la Vanguarda vàrem decidir entrvistar a en Josep Maria. Ells està molt enfadat amb en Victor Amela de la Vanguardia perquè va possar a l'entrevista preguntes que ell no va respondre. En Josep Maria no va patir alèrgies ni malaties de petit provocades per productes d'agricultura tradicional, el seu pare ja havia mort 14 anys abas que la familia endegués el projecte de celler, i el que és més important el celler Albet i Noya és un projecte familiar no individual. Us adjunto l'entrevista de la contra, una llàstima que seguin mentiders doncs m'agrada molt el que llegeixo a la contra, ara no se si és realitat o fruit de la imaginacó d'uns novelistes travestits a periodistes.

Josep M. Albet i Noya, pionero del vino ecológico en España: "Los vinos ecológicos son el futuro de la viticultura"

 25/04/2010.- Tengo 53 años. Nací y vivo junto a mis viñedos de Sant Pau d´Ordal, Subirats (Penedès). Soy enólogo y vitivinicultor. Estoy casado. Tengo un hijo, Martí (17). Soy catalanista de centro y soy independentista. Soy católico no practicante. Experimento la agricultura biodinámica.

V.Amela - La Vanguardia
¿Desde cuándo hace vinos?

Hace cuatro generaciones.

¿Cómo empezó?

A finales del siglo XIX la plaga de filoxera exterminó las viejas viñas. En 1880 mi bisabuelo Albet llegó a esta finca: él injertaba variedades locales en pies de cepas americanas, que eran inmunes a la plaga.

¿Estas viñas son sus bisnietas, pues?

Las viñas son clónicas: las reproducimos por injertos de esquejes. Mi abuelo hizo ya vinos aquí, ymi padre, que se atrevió con el primer vino ecológico, con mi respaldo. ¡Fuimos pioneros en la península Ibérica! Hoy sólo hago vinos y cavas ecológicos.

¿Bien valorados?

Robert Parker otorgó 94 puntos sobre 100 al vino Belat, y 92 al Reserva Martí.

¿Es más caro un vino ecológico?

Sólo un 10% más caro, siendo muchísimo más exigentes los procesos de cultivo.

¿En qué es singular el vino ecológico?

Se elabora como antes de la revolución industrial y química, de modo que queda libre de sustancias sintéticas: ¡es más saludable!

¿A qué sustancias sintéticas se refiere?

A fertilizantes sintéticos. A herbicidas, pesticidas y plaguicidas sintéticos. Sustancias nocivas que pasan a la planta, a la uva y al vino.

¿Y cómo fertiliza usted los suelos?

Con un compost de restos vegetales de la vendimia anterior y heces de oveja y gallina, más minerales puros, como rocas de potasa, arcillas sulfuradas... ¡Crecen cepas más fibrosas, rústicas y resistentes! Y no echamos herbicidas: sólo cortamos las hierbas.

¿Y cómo evita insectos y plagas?

Si abonas la viña con ortigas, ¡excitas el sistema inmunitario de la planta! Y uso algas marinas, y aspersión de extracto de romero... Y los protocolos ecologistas permiten espolvorear cobre y azufre, ¡como ya hacía Noé!

¿Y todo esto funciona?

Sí, y eludimos moléculas alergénicas y cancerígenas. Hay que estar más pendiente, podar más para que pasen aire y sol, y recoger la uva a mano, lo que es más lento y caro...

¿Por qué no recoger la uva a máquina?

Recoges también saltamontes, caracoles, gusanos, arañas, serpientes, ratones... ¡Y restos de esos bichos quedan en el vino!

¿Quiere que tome aversión al vino?

Las etiquetas de cada vino deberían especificar si la uva fue recogida a máquina o a mano. Nosotros seleccionamos a mano los mejores granos. El vino tendrá mayor calidad.

¿El proceso en bodega es diferente?

Usamos sólo un tercio del sulfuro que se emplea en el vino convencional: los alérgicos a los que esa sustancia irrita las mucosas lo agradecen... Sustituimos oxígeno por gas inerte en las cubas, para evitar bacterias. Y todo en la bodega se desinfecta con agua caliente a presión, ¡sin detergente alguno!

De su bodega, elíjame ahora su vino y su cava predilectos.

Vino: el Belat, elegante tinto sobre una variedad de uva local que redescubrí. Cava: el Brut 21, por su expresividad.

¿Qué variedades de uva emplea para elaborar sus vinos?

Tenemos 76 hectáreas de viña ecológica, y aunque el 20% es xarel · lo, ¡el resto es de 24 variedades distintas!

¿Tantas?

Sí, porque estamos rescatando variedades primitivas que se daban por extinguidas. Uno de nuestros vinos, el XXV, está hecho con dos variedades desconocidas (X y X) que yo he rescatado, más viognier (V).

¿Y dónde encuentra usted esas variedades primitivas que se habían perdido?

En viñas viejas, asilvestradas en bosques, en monasterios, o me las traen viejos payeses... Y experimento con ellas: me gusta indagar, el riesgo, la sorpresa, el hallazgo... ¡Eso es estar vivo! Voy probando cosas... Algunas, todavía un poco enigmáticas, misteriosas...

¿A qué se refiere?

Al cultivo biodinámico.

¿En qué consiste?

Tiene presente cada fase de la luna en función de cada fase del cultivo de la viña... Y rociamos la tierra y la vid con infusiones...

¿Infusiones de qué?

De ciertas plantas silvestres recogidas durante la noche de San Juan, que es el momento en que más activos están sus principios químicos. Luego, en litros de infusión, se remueven mediante remolinos: eso dinamiza aún más los principios activos...

Suena a pócima de hechicería.

Es una suerte de homeopatía para la tierra. Dispongo de cierto preparado que ya he constatado que, dinamizado, ¡contiene 80 veces más vida microbiana de lo usual!

¿Qué preparado?

Se toma el cuerno de un toro de tres años y se rellena de caca de vaca. Se entierra en la viña en un solsticio de verano, a un metro de profundidad. Se desentierra en el solsticio de invierno. Con esa caca se preparan bolitas. Cada bolita se diluye en 75 litros de agua, que se dinamiza agitándola en remolinos levógiros y dextrógiros. Y con este preparado líquido se rocía el suelo de la viña a brochazos, con gotas gruesas...

Le van a llamar pirado.

Ya se reían de mí cuando empecé con los vinos y cavas ecológicos... Pero ya nadie se ríe: cada vez más bodegas me imitan. ¡Lo ecológico es el futuro del sector, créame!

Le creo.

Si no experimentas, te adocenas. Y eso es el fin. Para sobrevivir, ¡singularízate! Hay tantos haciendo lo mismo... La vida es demasiado corta para desaprovecharla repitiendo.

"Los vinos ecológicos son el futuro de la viticultura"
Terruño
A los 18 años, el joven viticultor Albet padeció severas alergias provocadas por sustancias sintéticas de uso agrícola. Incubó una conciencia ecologista que le llevó a ser pionero en la producción de vinos y cavas ecológicos (www. albetinoya. com), hoy aplaudidos. Me pasea por sus viñas, en una ladera de la sierra del Ordal: le apasiona cuidarlas una a una, y me confiesa que incluso habla con ellas. "Gozo de cada cepa, y cuando me jubile tendré una pequeña viña... y haré vino", me explica, para resumir su pasión por el terruño y sus vinos: esa es la clave de la felicidad en el trabajo..., que lo es a su vez del éxito. Su chardonnay acaba de quedar en sexta posición en una cata internacional entre 900.


Víctor Amela - WWW.LAVANGUARDIA.ES "La Contra"



PREMI TÀSTUM 2010
En un futur "tots els vins seran ecològics"


Josep Maria Albet és director tècnic del Celler Albet i Noya. Font: GenCat.
22/10/2010 RuralCat/Gencat El guanyador del Premi Tàstum Vinya i Vi de Producció 2010 ha estat Josep Maria Albet, distingit com a gran impulsor dels vins ecològics i ferm defensor dels vins elaborats amb varietats autòctones, concretament de xarel·lo. En aquesta entrevista, realitzada a la finca familiar de Can Vendrell, a Sant Pau d'Ordal, ens explica com va començar fa 30 anys i què fan actualment al celler Albet i Noya, de la DO Penedès, on els productes són elaborats de forma 100% ecològica i busquen contínuament la millora de la qualitat mitjançant l'experimentació en la producció.


Actualment, Albet i Noya exporta un 80% de la seva producció a gairebé tot el món, en especial a Alemanya, Suïssa, Dinamarca, França, Estats Units i Japó. Compta amb vins destacats i premiats com el "Reserva Martí", el "Xarel·lo Clàssic", l'"Adrià" i el "Syrah". Com ha estat el camí que els ha dut fins aquí?

El celler va començar amb el meu besavi. Ell era empeltador a una finca de Cubelles i va venir aquí a l’època de la fil·loxera. Més endavant va decidir quedar-se, quan els propietaris li van preguntar si volia ser el masover de la finca. Ara ja hem arrelat aquí quatre generacions: ell, el meu pare, el meu fill i jo.

Fa uns vint anys vam comprar la finca als propietaris i vam començar a embotellar el vi per comercialitzar-l'ho. El fem ecològic des de fa exactament 32 anys, i en fa 15 que comprem raïm a una dotzena de pagesos que també ho fan així. Ara exportem a uns 20 països.

Com és que van decidir ser pioners del vi ecològic?

Quan vam començar, alguns veïns i amics ens deien: "això és el d’abans", "no t’enredis que perdràs la collita", etc. Jo era molt jove i tenia els meus dubtes, evidentment, però el fet de començar amb una empresa estrangera que ens comprava la producció em va fer descobrir un nou món de gent jove de fora que començava en aquest camp del vi i els aliments ecològics. Eren persones amb molta empenta, capacitat i nivell intel·lectual. Vaig pensar que el futur era més això que no pas el que deien els veïns.

Com veu el futur de la producció ecològica?

Estic segur que en un futur tots el vins seran ecològics, perquè la producció és realment fàcil. Si ara no es fa és perquè molta gent no vol, els va bé i ja guanyen prou diners. Ara s’hi estan posant algunes empreses perquè al mercat hi ha moltes dificultats, veuen que a nosaltres ens ha anat bé, i és una opció més per a completar les línees que ja tenen.

Quins consells donaria a la gent jove que està començant ara?

No sé si podria donar consells a la gent jove... Aquí, al Penedès, hi ha cellers que de moment són petits però ja ho estan fent molt i molt bé. Per exemple, em venen al cap els cellers Pardas i Mas Candí, tot i que n'hi ha d’altres que també ho estan fent amb il·lusió, oberts i amb moltes ganes d’aprendre. De tota manera, no s’ha de tenir por, s’ha d’anar fent coses que t’agradin i que realment siguin interessants, no fer el que fa tothom.

Albet i Noya destaca no només per la seva línea ecològica sinó també perquè aposta per les varietats autòctones i, en especial, pel xarel·lo. Per què?

He de confessar que jo, personalment, mai no he plantat xarel·lo, tot i que ara sigui la nostra varietat més nombrosa. Tenim unes 13 hectàrees i n'estem molt orgullosos. També he de dir que mai no n'hem arrencat, al contrari, ara estem replantant vinyes velles que donen una qualitat excepcional, sobretot en aquesta àrea de la serra de l’Ordal. Aquesta zona del nord-est del Penedès, tocant a les muntanyes de l’Ordal i una mica al Garraf, té prou sòl i plou menys que a la part central i sud; a més, la terra està més erosionada i les terrasses són més petites.

En aquesta zona sempre s’ha fet molt xarel·lo. A les planes no agradava aquesta varietat perquè no feia prous quilos, però aquí les terres no eren tan productives i el xarel·lo ja hi anava bé perquè és una varietat molt rústica que s’adapta bé a aquest tipus de sòls, calcaris, argilosos i tancats. Produeixen uns vins que, en ocasions, poden arribar a ser reduïts de tan concentrats com són. Precisament, als darrers temps, algunes bodegues joves han recuperat xarel·los treballant amb vinyes mares, i nosaltres també ens hi hem afegit. Ara s’obre un nou món pels xarel·los: tenim els que s’han treballat amb mares i els joves, que són molt diferents, a més dels que tenen un toc de barrica per aconseguir un perfil més internacional i elitista.

En definitiva, el xarel·lo és una aposta molt nostra; hem col·laborat en la seva potenciació a través de la denominació d’origen i estem molt contents i orgullosos del que fem.

"Ara s’obre un nou món pels xarel·los: tenim els que s’han treballat amb vinyes mares i els joves, que són molt diferents, a més dels que tenen un toc de barrica per aconseguir un perfil més internacional i elitista".

Quines altres varietats destacaria?

Un dels nostres principals esforços ha estat recuperar varietats antigues que hem trobat a diferents vinyes. En una primera fase la recerca es va dur a terme pel Penedès, la resta de Catalunya i, fins i tot, Mallorca. Així vam recuperar set varietats. Un parell ja estan en fase de conreu més massiu i hem demanat l'homologació perquè no estaven autoritzades; eren desconegudes perquè pràcticament havien desaparegut. Desprès, en una segona fase, també hem recuperat altres tres a la zona del Pirineu i de les Valls d’Aneu.

També estem assajant amb varietats que són creuaments de varietats existents com l'arinarnoa, que és creuament del merlot amb el pretit verdot, el caladoc, que s'obté creuant garnatxa i malbec, o el marselan, que neix del sauvignon i la garnatxa. Són varietats que resulten bones pel vi negre, que és on tenim les línees més internacionals. Desprès també tenim ull de llebre i alguna altra però força limitada, malgrat que sembla que pot ser interessant.

Estic convençut que totes aquestes varietats poden donar molt bons resultats, tant per descobrir perfils aromàtics i gustatius, com per buscar més resistència als fongs, que també és una altra via dins el món ecològic per evitar o eliminar productes com el coure i anar a productes molt més suaus, com les argiles sulfurades, i totalment inòculs. Per tant, contribuïm amb l’ecologia i la sanitat dels aliments.

Com ha rebut el guardó del Tàstum 2010?

Bé, els premis sempre fan il·lusió perquè no deixen de ser un reconeixement a la feina feta, i sempre fan una mica de promoció dels productes. A més, encara que me’l donin a mi, jo entenc que també és per a tot l’equip que hi ha al darrera d’Albet i Noya. Per tant, n'estem molt orgullosos i contents.