Investigador i divulgador de la cul-tura del vi en l’etnografia, les arts i les lletres, i coneixedor experimentat de l’enohistòria de l’Empordà, va participar en la creació i gestió de la Denominació d’Origen d’aquesta comarca. És professor a la Universitat Politècnica de Catalunya i a la Universitat de Girona. Va formar part de l’elenc d’Arlequí sota l’ègida de Toni Montal i ha estat membre de la comissió del centenari de Pompeu Fabra, de la primera delegació d’Òmni- um Cultural de Figueres, de la Comissió Permanent del Congrés de Cultura Catalana en representació comarcal i en els àmbits d’agricultura, música i mitjans de comunicació, i de les campanyes «El català a l’escola» i «En català, si us plau». Va ser comissari de l’Any Ramon Reig.
Confessa que a la taula familiar en ocasions es troba en minoria entre la seva muller, Maria Assumpció Bordas Poch, procuradora dels tribunals, i el seu fill Oriol, advocat, quan es parla de recursos i contenciosos, però que si en aquests casos s’obre una ampolla de bon vi els plets passen automàticament a un segon terme.
En l’àmbit literari manté inèdita –a pany i clau– una història políticament incorrecta del seu barri, i algú s’ha entestat a demanar-li unes memòries cíviques amb aromes de garnatxa, com han de ser les del gran mestre de la Venerable Confraria de la Bóta de Sant Ferriol d’Empordà.
Puig Vayreda és un gran conversador, atresora un ric anecdotari, i ja són moltes les veremes viscudes.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada