La fil·loxera arribaa França l'any 1863, aquesta plaga d'origen nord-americà, s'alimenta de les arrels dels ceps i els mata, l'insecte roman al sòl i fa inviable la replantació de ceps.
L'any 1872 arriba a Àustria, l'any 1874 a Suïssa i Prússia, 1875 Hongria.
La plaga s'estenia, i Catalunya va prendre mesures. L'Institut Agrícola Català de Sant Isidre, a través de l'advocat i propietari Joan Miret, va presentar l'any 1877 una proposta al Ministeri de Foment de l'Estat per establir una zona de seguretat al Pirineu oriental, arrencant tots els ceps en 30 Km, indemnitzant als propietaris. L'any 1878 s'aprova la llei que recollia la proposta de Miret.
La fil·loxera arriba a Rabós d'Empordà l'any 1879. ELs pagesos es van negar a arrencar els ceps i la plaga es va extendre.
L'any 1893, la malaltia havia envaït el Penedès. La fil·loxera va arrasà 385000 Ha de vinya en 8 anys.
Els enginyers agrònoms suggeriren replantar els ceps amb peus americans, ja que aquests són resistents a les plagues. Albert Balcells afirma que de les 385000 Ha de vinya existents l'any 1888, e s passà el 1899 a 41325 Ha, de les quals 21246 Ha estaven afectades per la fil·loxera i 12268 Ha havien estat replantades amb peus americans.
font: Les catedrals del vi.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada