Lolium rigidum Gaud (margall)

Descripció
És una gramínia anual, característica per la brillantor de les seves fulles que no tenen cap pilositat. Variable en alçada segons el seu àmbit de creixement, pot arribar a tenir més d´1 m dalçada, amb una tija provista de 2 – 4 nusos. A la base de la fulla presenta una lígula membranosa i són presents també petites aurícules a partir de la 3ra o 4ta fulla. És típic d´aquesta planta una coloració vermellosa a la base de la tija, molt útil per a reconèixer la seva plàntula. En alguns individus aquesta coloració es manté en els nusos de la planta adulta. La seva espiga és caracteristica per tenir una gluma que cobreix en més de ¾ parts l´espigueta, sense arestes, la qual cosa la distingeix fàcilment de Lolium multiflorum, que és l´especie cultivada com forratge.


Cultius afectats
És la principal mala herba gramínia dels cereals d´hivern a Catalunya.Es troba present en més de la meitat dels camps cultivats i són freqüents infestacions molt importants que provoquen que s´ajegui i aufegui el desenvolupament del cereal. Es distribueix per tot el territori i a més d´aquests cultius, afecta de forma important a l´olivera, vinya i fruiters.



Biologia
El margall neix després de l´estiu en cas de produir-se pluges en quantitat suficient. Queda destruit amb les labors de preparació del terreny per a la sembra o amb l´aplicació d´herbicides abans de sembrar el cereal. Aixó fà que el major número d´individus que afecten als camps de blat i ordi neixin juntament amb el cultiu. Donat que l´época més freqüent de sembra és entre mitjans d´octubre i finals de novembre, la seva nascencia més important es dòna a principis de desembre. Un cop el cereal tanca el pas de la llum el margall deixa de nèixer de forma important. Les plàntules tenen capacitat per a resistir els freds hivernals. Durant la primavera i començaments d´estiu acaba el seu cicle de creixement amb la floració i producció de llavors, de manera que pocs dies abans de la collita del cereal ja es comença a produir la caiguda de les seves llavor i fins i tot es comencen a trencar les espigues, de manera que es produeix una resembra natural important. Les collitadores del cereal el separan amb relativa facilitat del gra, la qual cosa explica que es produeixi una acumulació de llavors en els rems de la palla, dificultant aixó en algunes ocasions el seu control.
Les seves llavors tenen una persistència en el sòl inferior als dos anys, no resistint el ser enterrades, per la qual cosa el sistema de cultiu pot influir en la seva supervivència, a mesura que es disminueix el conreu del sòl la seva presència aumenta. Les llavors de margall tenen fenomens de dormició importants. Presenten una dormició primària despres de la seva producció que la van perdent rapidàment fins arrivar a la tardor, en que una gran part ja poden germinar. Posteriorment poden adquirir una dormició secundària. Amb aquesta estratègia eviten germinar al bellmig de l´estiu i conserven un reservori suficient de llavors al llarg de l´any per assegurar la seva supervivència.


Mètodes de control
El margall es controla mecànicament amb totes les operacions de conreu que impliquin un enfonsament de la llavor en profunditat. En ple cultiu es controla amb diversos herbicides que son selectius: clortoluron, isoproturon, diclofop, tralkoxidim. clorsulfuron, iodosulfuron, prosulfocarb, clodinafop, entre d´altres. El seu moment d´aplicació varia entre dues fulles i ple afillolat. De moment no s´han desenvolupat mètodes mecànics amb selectivitat suficient per a controlar-lo dins el cultiu de cereal d´hivern.


Resistència als herbicides
És caracteristica d´aquesta espècie una elevada variabilitat genètica, de manera que ha estat capaç de produir poblacions que poden sobreviure a l´acció dels herbicides. En cas de presentar-se problemes d´aquest tipus el més convenient és canviar de mètode de conreu i fins i tot de cultiu. La resistencia de poblacions d’aquesta mala herba en cereals d’hivern als herbicides és cada cop més freqüent a Catalunya, per la qual cosa cal diversificar el mitjans de lluita emprats.


Informació ataberner@gencat.net
Av.Alcalde Rovira Roure, 177 - 25006 Lleida (Segrà)
973 24 06 92 - Fax: 973 22 22 19

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada

 

123Vins Design by Insight © 2009