Sicyos angulatus L.

Descripció
És una planta enfiladissa, que com a mala herba afecta sobretot el cultiu del panís, tot i que pot enfilar-se sobre qualsevol altra planta que trobi al seu costat, una figuera, gira-sol, restes d’altres cultius.
La llavor té una certa semblança a la del carabassó, d’uns 10 mm de llargada i 4 d’amplada, plana, fosca i recoberta per alguns pèls, que encara queden de la coberta del fruit quan era verd.
Aquesta llavor dóna lloc a una plàntula amb les característiques típiques de la carabassera: cotilèdons grossos, plans, llargs, triangulars amb la punta arrodonida, amb la nerviació molt marcada. Les primeres fulles són ja molt semblants a les definitives, tant amples com llargues, en forma de cor i amb cinc lòbuls. Els marges de la fulla tenen petites dents, que és una característica que la diferencia de l’altre espècie d’aquest gènere, que és la S. poliacanthus.
La plàntula creix i dóna lloc a una tija molt llarga, de set o vuit metres o més, que s’enfila per sobre del cultiu tot buscant la llum i ocupant una gran superfície.
Un cop apareixen les dues primeres fulles, ja desenvolupa els circells, que acabaran essent ramificats i que l’ajudaran a enfilar-se sobre les plantes de panís.
De l’aixella de les fulles surten les flors masculines i femenines, de color groc blanquinós, cosa que la diferencia de la resta de carabasseres, que tenen les flors amb pètals d’un groc viu i lluent. Les flors femenines estan agrupades en glomèruls de 10 o més fruits. Cada fruit conté només una llavor i està recobert de pèls urticants.
Es distingeix de la resta de carabasseres perquè té circells i són ramificats, i el fruit no és explosiu a la maduresa, com en el cas de l’Ecballium elaterium. Les fulles són àmpliament lobulades i denticulades pel marge. Les flors són més blanquinoses. Amb tot, el seu aspecte enfiladís és el que la fa inconfusible.

Cultius afectats
Fins ara, a Catalunya s’ha trobat en panís i en un camp abandonat de gira-sol. En altres països, com ara França i Itàlia, es cita com a mala herba que afecta el panís.
També es troba en les espones dels camps i fins ara a Catalunya s’ha trobat resclosa en boscos de ribera del riu Ter, on ha estat durant aquest darrers 10 anys.
El dany que produeix és la disminució de collita, ja que aixafa el cultiu en enfonsar-lo amb el seu pes en la zona del camp on sigui present. En infestacions importants, dificulta la collita en impedir el treball de la maquinària.
Fins aquest any no s’ha trobat en més de cinc camps de panís al Pla d’Urgell, als termes de Miralcamp, Torregrossa i Puiggròs.
És una mala herba del panís coneguda des de fa anys al sud de França. Fora dels cultius és coneguda des de fa molts anys en països del sud de l’Europa Central i de l’Est. És originaria de Nord-amèrica.

Biologia
No es sap ben bé com ha arribat fins al cultiu del panís. Pot ser mitjançant la llavor del panís, amb els purins, traslladada amb els excrements d’alguna au, o amb algun altre procediment fins ara desconegut. L’alarma en el cultiu ha esdevingut quan s’ha vist que la colllitadora és capaç de transportar les llavors d’un camp a l’altre.
És una planta anual. Apareix en el camp a partir de la primavera i durant tot l’estiu. El seu tret més característic és la gran rapidesa amb què creix, de manera que en 3 setmanes pot assolir alguns metres d’allargada. La llavor pot germinar des que cau de la planta, i sembla que té molt poca dormició. Aguanta tot l’any, de manera que s’ha vist germinar a finals de l’estiu en un rostoll de blat.
Està considerada com una planta invasora, és a dir, una espècie nova en els conreus de Catalunya, de la qual es tem que tingui capacitat per estendre’s de forma important en la zona de cultiu. Així, figura en la llista d’alerta de l’EPPO i en les llistes dels experts en plantes susceptibles d’ésser incloses en llistes de quarantena.

Control
A Catalunya, com a mala herba, s’ha considerat com una planta a tractar en quarantena, de manera que s’ha destruït per tots els mitjans possibles en el camps on s’ha trobat, i s’ha establert un pla de vigilància de la zona afectada per tal de procurar que no s’estengui a altres camps.
A l’inici de les infestacions es pot destruir a mà amb certa facilitat, perquè és fàcil d’arrencar i és present en forma d’individus aïllats. Mecànicament es pot arrancar o enterrar amb facilitat quan es petita.
És poc sensible als herbicides de postemergència, com ara glifosat, per la qual cosa cal afegir-hi sempre algun herbicida de tipus hormonal com ara MCPA. En preemergència és sensible a metribuzina. També és sensible a sulcotriona i nicosulfuron amb el panís ja establert. Amb tot, es tracta de dades de la bibliografia, i per aquest motiu caldrà provar aquests productes en les nostres condicions de cultiu.


Referències bibliogràfiques
EPPO (2004) Consulta del dia 4.11.04 a la pàgina: http//www.eppo.org/QUARANTINE/Alert_list/invasive_plants/Sicyos_angulatus.htm Maillet J. i Zaragoza C (2002). Some considerations about weed risk assessment in France and Spain. A FAO Expert Consultation on Weed Risk. Madrid 2002. pp 21-32. Editat per R. Labrada. Disponible a Internet, en l’adreça consultada el 4.11.04: www.fao.org/ag/AGp/agpp/IPM/Weeds/Download/weedriskassmnt.pdf. Larché, J.F.; (2004) Sicyos angulatus, nouvelle adventice du maïs dans le Sud-Ouest de la France. Phytoma – La Défense des Végétaux, no. 571, 19-22.
Tutin T.G., Heywood V.H., Burges N.A., Moore D.M., Valentine D.H., Walters S.M. i Webb D.A. (1978) Flora Europaea. Vol. 2, pàg. 299.

Informació a Internet:

A Internet es pot trobar abundant informació tècnica i gràfica en les pàgines següents:

DARP
malesherbes.etsea.udl.es
www.udg.es/invasiber
www.ct-botanical-society.org/galleries/sicyosangu.html
www.missouriplants.com/Whitealt/Sicyos_angulatus_page.html
www.comune.ferrara.it/lipu/isola/flora/sicyos.html
www.eppo.org


Normativa
ORDRE ARP/10/2005, de 18 de gener, per la qual es declara l'existència oficial de la mala herba Sicyos angulatus L, i s'estableixen mesures obligatòries de lluita (DOGC 4315, de 3.2.2005, pàg. 2088).


Informació ataberner@gencat.net
Av. Alcalde Rovira Roure, 177 - 25006 Lleida (Segrià)
973 24 06 92 - Fax: 973 22 22 19